Tot el que no t'he pogut dir.

Has marxat. L’únic consol que em queda es que et veuré a tu, i a l’avi, al cel malgrat que no sé si ni sabreu qui sóc, si us sabreu quin és el meu nom. Poc a poc vaig recordant tot allò que vam fer i vam conversar juntes i una sensació de enyorança m'envaeix. Des que he sigut molt i molt petita has sigut la persona que ha estat al meu costat des de les sis del matí fins en ocasions a les deu de la nit. Des de que no hi ets noto una buidor dins meu, que no sé pas com s’omplirà. Sento que ha marxat amb tu part de mi mateixa, com el fum quan el braser crema. Però aquí baix romanen les brases, tot i que el fum hagi marxat, queda el record. El que el meu cor sent per tu no es pot traduir a paraules,  l’única cosa que puc dir és gràcies per tot, per haver-me fet la noia que sóc ara, forta i valenta sense por d’enfrontar-se als problemes que li presenta la vida. Gràcies per haver insistit durant tants anys que el treballar dur té una enorme recompensa. Gràcies per fer-me veure el valor que té la família. Gràcies per ensenyar-me tots els valors que vas aprendre durant la teva dura joventut.  Gràcies per ensenyar-me a estimar la terra de la que vinc. Gràcies per haver-me fet valorar la vida com el regal més meravellós que em podran fer.  Gràcies iaia, t’estimo.