jueves, 8 de diciembre de 2011

La vida

Miramos atrás y vemos el camino que hemos recorrido y pensamos el trabajo que nos ha costado llegar hasta aquí y no ser feliz aún. Solemos procurar no cometer errores durante el largo trayecto de la vida, pero sabemos que de ellos se aprende. Solemos arrepentirnos de haber hecho alguna cosa y nunca somos conscientes en el momento de que todas las experiencias, buenas o malas, nos hacen crecer y conocernos a nosotros mismos. En resumen, todo en la vida nos sirve para algo, así que aprovecha y disfrútala.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

Sigue, no llores, sigue...

Echar un grito al cielo pero nadie lo oye. Llorar pero todos lo ignoran. Sonreír y nadie se fija. Si fuera muda tampoco nadie se daría cuenta de que estoy aquí. A veces cuando no puedes expresar lo que piensas, ya que digas lo que digas tus opiniones van a ser oprimidas, a través de estúpidas discusiones, sientes que no tienes lugar en este mundo loco.
Se podría decir que soy una marinera en medio de un mar de turbulentas olas, donde mi vida queda tan lejos, pero la muerte aún más, porque mi instinto no me va a dejar que unas simples olas me tumben hacia un turbulento torbellino que conduce a las profundidades del gigante azul.
Mi mente dice sigue, aguanta, no llores, sigue aguanta, avanza, sonríe, sigue, aguanta, no llores, sigue…

jueves, 17 de noviembre de 2011

Qui diu que un error no et portarà la felicitat

Un dia va haver de tancar la llibreria durant unes hores perquè havia d’anar a buscar una comanda a l’altra punta de la ciutat. La passada nit hi havia un marató de la seva sèrie preferida i es va quedar desperta fins entrada la matinada, i es va adormir al metro. Quan es va despertar ja estava a l’última parada i va haver de baixar. La boca del metro et portava a un parc magnífic amb grans zones per jeure i grans pins. La Susana va decidir donar una volta pel parc. Al cap de mitja hora va arribar davant d’un pavelló, a dins d’aquest es sentien unes veus cantar. Va decidir entrar, captivada per les melodies. Va entrar i va veure un cor de unes 35 persones, va decidir seure a l’última filera de l’auditori i escoltar-los. Al final de l’assaig la Susi va preguntar que havia de fer per poder cantar amb ells. Li van contestar que l’únic que necessitava és passió, empenta i ganes de disfrutar amb la música. Per fi després de molt de temps la Susana va tornar a somriure.
Casualitats de la vida, que al principi són un error però al final pot ser la millor decisió que has pres mai.

domingo, 26 de junio de 2011

Nou despertar.


Si pogués triar un lloc per descansar, desconnectar del món triaria el Pirineus. On hi ha racons on sembla que no passi el temps, on pots viure al teu aire sense trobar una societat que critiqui cadascun dels teus moviments. M’agradaria despertar-me, obrir la finestra i veure les muntanyes nevades, escoltar el piu piu dels ocells i respirar l’aire fresc que tantes olors porta que a la ciutat no hi són. Encendre el foc de llenya asseure-m’hi al costat i llegir, tapada una manta amb una xocolata calenta i simplement no pensar en res, només enrecordar-m’he els éssers estimats i reflexionar sobre qui sóc realment. Estar allà sense que ningú et digui el que has de fer. Només jo i la immensitat de la natura.